La reforma d’aquest habitatge de 113 m² al carrer Comte Urgell intervé en un pis situat en una finca catalogada de l’Eixample de Barcelona. El projecte parteix de la voluntat de millorar la qualitat espacial i funcional de l’habitatge existent, mantenint-ne l’estructura i els valors tipològics, però replantejant la seva organització interior.
La proposta situa la cuina com a centre de gravetat de la vida domèstica, convertint-la en l’element a partir del qual s’articulen la resta d’espais. Aquesta decisió permet eliminar recorreguts i compartimentacions innecessàries, transformant un esquema fragmentat en una seqüència d’estances més obertes, relacionades i flexibles.
La intervenció no busca una transformació formal explícita, sinó una actualització continguda que millori les condicions d’habitabilitat: més llum natural, millor ventilació, major continuïtat espacial i una organització adaptada a les formes actuals d’habitar.
El projecte parteix d’un pis de l’Eixample amb una distribució tradicional, basada en passadissos llargs i espais excessivament compartimentats. L’estratègia consisteix a reinterpretar aquesta tipologia per adaptar-la a les necessitats actuals, reorganitzant els usos sense alterar l’estructura essencial de l’habitatge i potenciant les seves qualitats originals.
La reforma converteix la cuina en el nucli organitzador de l’habitatge, deixant enrere la seva condició d’espai de servei aïllat. Des d’aquesta nova centralitat es connecten les zones de dia i de nit, integrant la circulació dins dels espais d’ús i eliminant el passadís com a element residual. El resultat és una planta més fluida i funcional, adaptada a la vida quotidiana contemporània.
La nova distribució millora l’aprofitament de les dues façanes de l’habitatge, reforçant l’entrada de llum natural i la ventilació creuada. La connexió visual entre estances amplia la percepció espacial i genera ambients més confortables, demostrant que una reorganització interior pot transformar de manera significativa la qualitat global del pis.