Clínica Odontològica Universitària, a Manresa
La Clínica Odontològica Universitària de Manresa es situa en un volum preexistent a l'interior d'una illa urbana, amb una única façana i claraboies en coberta com a única font de llum natural.
La intervenció parteix d'aquesta condició per estructurar tant la distribució com l'atmosfera del projecte. Els recorreguts, les àrees d'espera i els espais clínics s'organitzen entorn els pous de llum existents, que actuen com a nuclis espacials i reguladors ambientals.
El tractament de la llum ha estat l'eix rector del disseny: es prioritza la seva entrada i difusió mitjançant materials clars, superfícies contínues i sostres oberts que afavoreixen la lectura espacial.
La disposició programàtica respon al ritme imposat per l'estructura i la il·luminació zenital, donant lloc a una seqüència d'espais equilibrada i funcional. El resultat és un entorn tècnic i eficient, on l'arquitectura transforma les limitacions en oportunitats projectuals.
Promotor:Fundació Universitària del Bages
Superfície:
Pressupost PEM:
Finalització:
Constructor:Constructora d'Aro
Prefabricats:
Instal·lacions:Larix Enginyeria
Estructures:
DEO:Néstor Tatché
Lean management:
Concurs:
Col·laboradors:
Categories:
Rehabilitat des de la condició preexistent
Aquest projecte de rehabilitació transforma un espai interior de poma, originalment sense ús definit, en una clínica odontològica universitària. El volum comptava amb una única façana a carrer i diverses claraboies existents en la llosa de coberta, que condicionaven tant l'entrada de llum natural com la possible organització interior. Lluny de considerar aquesta condició com una limitació, el projecte l'assumeix com a punt de partida estructural i espacial.
La llum com a eix organitzador
Les claraboies defineixen l'esquema general de distribució. Les circulacions principals, els accessos a gabinets i les zones d'espera s'organitzen seguint el seu emplaçament, de manera que cada espai clau queda vinculat a una font de llum natural. Aquesta estratègia permet evitar passadissos cecs i afavoreix l'orientació espacial sense necessitat d'elements afegits. La llum zenital es converteix així en el principal recurs compositiu, generant atmosferes serenes i homogènies en un entorn d'ús intensiu.
Materials al servei de la llum
L'elecció de materials respon a la voluntat d'amplificar la llum disponible: paviments continus clars, envans blancs i sostres metàl·lics perforats que permeten el pas de la il·luminació artificial i oculten les instal·lacions sense fragmentar l'espai. El mobiliari clínic, de línies senzilles i acabats blancs o neutres, s'integra discretament en el conjunt sense competir amb l'espacialitat buscada.
Coherencia espacial i tècnica
La intervenció no s'imposa a l'espai original, sinó que treballa a partir d'ell, establint un diàleg clar entre estructura, llum i funció. El resultat és una arquitectura continguda, on el rigor tècnic i la sensibilitat espacial permeten convertir un volum dur i tancat en un equipament sanitari i docent contemporani, lluminós i funcional.