Recuperació de l'antic Escorxador de Manresa en Edifici Universitari FUB3
Rehabilitar el patrimoni industrial per a l’ús docent
La recuperació de l’antic Escorxador de Manresa com a edifici universitari FUB3 intervé en un complex industrial modernista de principis del segle XX, actualment catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, per transformar-lo en un nou equipament del Campus Universitari de la Fundació Universitària del Bages.
El projecte comprèn la rehabilitació de tres de les quatre naus històriques i la construcció d’un volum de nova planta que articula el conjunt al voltant de l’espai central. El programa incorpora onze aules, sales de reunions, un gimnàs amb capacitat per a cent persones, vestidors i espais de treball per al professorat.
La proposta parteix de la voluntat de preservar el caràcter industrial i els valors arquitectònics originals, com la fàbrica de maó vist i els sòcols ceràmics històrics restaurats amb peces de Ceràmica Cumella, alhora que introdueix estructures i elements contemporanis que permeten adaptar l’edifici a les necessitats actuals d’un equipament docent.
Promotor:Fundació Universitària del Bages
Superfície:1.790 m²
Pressupost PEM:1.851.312 €
Finalització:15/03/2019
Constructor:Constructora d'Aro
Prefabricats:
Instal·lacions:JSS Enginyeria
Estructures:Boma & Associats
DEO:Ardevol Consultors Associats
Lean management:
Concurs:
Col·laboradors:
Categories:
Patrimoni i nova arquitectura
El projecte assumeix com a punt de partida el valor històric i arquitectònic de l’antic escorxador, un conjunt industrial amb una forta identitat constructiva i formal. La intervenció planteja una estratègia respectuosa amb l’edifici existent, preservant-ne els elements més significatius i reforçant-ne la lectura original. La nova peça construïda es concep com un volum clarament contemporani que dialoga amb les naus rehabilitades sense imitar-les, establint una relació equilibrada entre passat i present i permetent que el conjunt funcioni com un únic equipament coherent.
Organització del programa
La nova distribució interior adapta les antigues naus a les necessitats de l’activitat universitària. Les aules i espais docents s’ubiquen en els àmbits rehabilitats, aprofitant les dimensions i l’estructura originals, mentre que el volum de nova planta concentra els usos complementaris i els espais de suport. Aquesta organització permet mantenir la percepció de l’espai històric alhora que es resolen els requeriments funcionals contemporanis, generant un edifici flexible i fàcilment adaptable a futures necessitats.
Estratègia constructiva
La intervenció combina la restauració dels elements existents amb la incorporació de sistemes constructius actuals. Les façanes de maó i els sòcols ceràmics es restauren i es posen en valor, mentre que les noves estructures i particions s’expressen amb materials i tècniques contemporànies, posant de manifest el que és original i el que és afegit. Aquesta dualitat constructiva permet garantir les prestacions tècniques exigides avui -accessibilitat, instal·lacions, confort i seguretat- sense alterar la identitat pròpia del conjunt.
L'umbral entre el passat i el present
La intervenció manté a l’àmbit d’accés la alçada completa de la nau principal, configurant un espai d’arribada ampli i representatiu que conserva la volumetria original de l’edifici històric. Aquest espai integra la nova escala i estableix la primera relació entre les naus rehabilitades i el volum de nova planta, permetent entendre amb claredat l’organització general del conjunt. Concebut com a lloc de trobada i d’acollida, actua com a peça de transició entre el passat industrial de l’edifici i el seu nou ús universitari, reforçant el caràcter públic de l’equipament i la lectura unitària de tota la intervenció.
